La història dels nostres protagonistes és totalment atemporal, però l’hem volgut situar als anys 80 perquè és una època, actualment un pèl mitificada, on només utilitzàvem el telèfon de fil per quedar, i això ens dóna molt joc dramàtic. Tampoc volíem desaprofitar la música dels anys 80 que, per molts, ja forma part de la banda sonora de les nostres vides.

L’Ellie i el Hollis, s’agraden i no s’ho han dit mai. Avui finalment han quedat. L’Ellie s’ha compromès a corregir un treball sobre literatura del Hollis… Però li interessa gaire aquest treball? Li interessa més en Hollis Jay? Potser el que vol l’Ellie, és ensenyar altres coses al Hollis molt més interessants! L’obra és un viatge intern pels sentiments i pensaments dels dos joves personatges, que descobreixen l’amor per primera vegada.

Fitxa Artística

  • Autor: Benjamin Bradford
  • Traducció: Mercè Vallejo i Barba
  • Direcció: Miquel Agell
  • Escenografia: Miquel Agell
  • Il·luminació: Roger Blasco
  • Vestuari: Leo Quintana
  • Selecció musical: Jordi Bonet
  • Moviments: Ferran Castells i Lluís Garrido
  • Ajudant de direcció: Gemma Amorós
  • Producció executiva: Lídia Linuesa
  • Cartell: Arnau Gallén
  • Comunicació: Albert Carbó

Repartiment

  • Hollis Jay: Pau Salvadó / Pau Oliver
  • Ellie McCuen: Cristina López / Adriana Garcia

Altres produccions teatrals

Aquells blaus turons

Aquells blaus turons

“Aquells blaus turons” va ser estrenada dos mesos després de La Mort, una comèdia de Woody Allen, el maig del 2003 al Teatre Artenbrut de Barcelona.